MANIFEST – TROBADA LA SELVA 10/05/2025

És difícil pensar que un espai com aquest pugui desaparèixer. És difícil pensar que un espai com aquest pugui desaparèixer per l’execució d’un planejament que hauria de ser una eina per millorar la qualitat de vida dels habitants del barri i de la ciutat i per satisfer les seves necessitats.

La llei d’urbanisme vol un desenvolupament urbanístic sostenible i el desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

Valors paisatgístics, arqueològics, històrics, culturals, és precisament el que hi ha aquí, en aquesta finca:

• El valor paisatgístic de la massa forestal i del mur de pedra del tancament que és la visió des del carrer
• El valor arqueològic de part de la infraestructura de la conducció dels Dos rius que portava aigua als dipòsits de la Casa de les Aigües per distribuir a tota la ciutat
• El Valor històric d’una de les ocupacions originals del barri, amb cases d’estiueig. També pel coneixement que tenim de la història de la seva construcció i de la família que la va ocupar.
• El Valor cultural, si entenem com a cultura les expressions artístiques, sent l’arquitectura una d’elles. Arquitectura en aquest cas, d’estil modernista, que es manifesta en tots els elements construïts: edificis i urbanització

El planejament proposa construir en aquesta finca una residència geriàtrica. Servei gens necessari, en un barri sobre dotat d’aquest tipus d’equipament, amb 10 residències actualment.

La justificació d’aquesta construcció, és la justificació d’aquesta destrucció:

• Destrucció d’espai verd: gairebé 4.000 m2 de densa vegetació amb diversitat d’espècies vegetals i fauna que acabaran enterrades sota una llosa de formigó
• Destrucció de patrimoni arquitectònic: en el conjunt format per les construccions modernistes de 1900 amb una definició constructiva i arquitectònica comparable a d’altres edificacions que estan catalogades, i pel jardí romàntic amb tots els elements característics (escalinates, fonts, gruta, estanys,…), que restaurat formaria un espai de gran valor.
• Destrucció de patrimoni històric: en els vestigis arqueològics de la conducció dels Dos rius
• Destrucció de l’harmonia del paisatge urbà interposant en la façana del carrer, un volum immens amb una estètica molt diferent a la de l’entorn
• Destrucció, en definitiva, de l’ambient i la identitat del barri.

Per fer que? Un equipament que no necessitem i que respon únicament a l’interès del benefici econòmic d’un negoci privat. No a l’interès general.

Es farà una edificació de més de 100 m de llarg i 4 plantes d’alçària. Una ‘mole’ que, en la zona de FF, s’inserirà en un entorn de cases unifamiliars.

Amb aquesta actuació s’aconseguirà que aquest lloc s’assembli a qualsevol altre i passi de ser especial a ser vulgar. Sense afegir cap valor, sense evocar cap història.

El planejament l’únic que fa és justificar l’injustificable: perdre un conjunt amb un interès extraordinari en tots els aspectes, empobrint el barri i la ciutat.

Els nostres governants estan obligats per totes les lleis i normes, a preservar el patrimoni, la coherència dels teixits urbans, a conservar i incrementar l’espai verd… i malgrat això, estem perdent contínuament, totes aquestes coses, en un procés que no s’atura.

Fa dos mesos es va enderrocar l’edifici de l’antiga escola Graziel·la, al Passeig de la Font d’en Fargues. Aquest dimecres hi ha hagut una mobilització contra la construcció de pisos de luxe al jardí de Can Raventós, exigint que l’espai sigui pels veïns i veïnes. També continua la reivindicació d’entitats de les Corts contra la destrucció de patrimoni que s’està produint a la Masia del Barça.

Si no lluitem per preservar el que ens identifica, els que ens representa, estem perdudes. Aviat ja no reconeixerem els llocs on hem viscut.

NO volem una residència. Volem aquest espai com és. El volem per nosaltres i pels nostres fills i filles. El volem per ara i pel futur.

JA EN HI HA PROU de destruir el nostre patrimoni per afavorir els interessos dels grans negocis.

JA EN HI HA PROU de ser un terreny expropiat per interessos que no son els de les persones que hi vivim.

EXIGIM que es suspengui l’aplicació del pla previst en aquesta finca.

EXIGIM que es busqui una alternativa que doni resposta a les aspiracions dels veïns i veïnes per utilitzar aquest espai, La ciutat no es pot permetre que desaparegui.

EXIGIM que es redacti ja! un planejament que reconegui la identitat del barri i que aturi d’una vegada aquest procés constant de destrucció.