Resum Història de l’Associació
L’Associació de veïns i veïnes Font d’en Fargues, a mitjans dels setanta i abans de constituir-se com a entitat jurídica, va iniciar les activitats al barri, I moltes han estat les reivindicacions veïnals que s’han aconseguit en aquest llarg període.
Hem extret el text que segueix, de la recerca històrica Font d’en Fargues, gènesi, història i records d’un barri en 100 anys del 2006, publicada per l’Ajuntament de Barcelona – Districte Horta-Guinardó de la qual són autores tres veïnes, Paulina Almerich, Carlota Giménez i Teresa Morros:
“Al començament dels anys setanta no hi havia cap moviment veïnal. Font d’en Fargues era una zona que abans de la creació de la seva associació de veïns pertanyia (pel que fa a la influència municipal) al Guinardó fins al passeig de la Font d’en Fargues (d’àrea de l’Associació de Veïns Joan Maragall – Guinardó) i a partir d’allí a Horta (de l’Associació de Veïns d’Horta). Els veïns actuaven puntualment quan havien de fer una reivindicació concreta o estaven afectats per algun problema. Aquest va ser el cas dels veïns del carrer Aguilar al principi dels anys setanta. Ja hi havia molts veïns als nous pisos de la cooperativa d’habitatges Alt de Pedrell/Aguilar i en diverses torres del carrer, però el carrer era una gran polseguera o un fangar. Un dissabte a la tarda es van posar d’acord i van tallar el carrer. Van organitzar un caos important, però van fer notar la necessitat d’asfaltar aquell carrer que ja era bastant transitat.
Una altra reivindicació d’aquells anys que recorden els veïns de la cooperativa va ser la manifestació per impedir que els edificis del carrer Alt de Pedrell, zona de la banda cap al passeig Maragall, tinguessin una alçada determinada que no tapés la vista dels pisos de la cooperativa. Van aconseguir aturar l’objectiu dels constructors.El barri tenia una vida social basada en el casal, la parròquia, l’agrupament i el moviment infantil i juvenil, precursors de l’Esplai. Cap el 1977 hi van haver els primers moviments veïnals quan encara la seu del districte estava al carrer Santafè. Els primers polítics democràtics, juntament amb la gent del barri i la gent del casal, van impulsar la idea de tirar endavant una associació de veïns.
L’associació de veïns va néixer bàsicament de la necessitat de tenir transport públic per al barri i perquè era un moment d’eufòria associativa producte del començament de la democràcia.
En la Festa Major del barri de 1979 es va presentar l’Associació de Veïns Font d’en Fargues i en el fullet del programa de festes es feia la presentació de la manera següent:
‘La història, el caliu i les necessitats i altres característiques comunes en l’espai urbà comprès entre els barris del Guinardó, Horta i Carmel han motivat que un nucli de veïns endegués l’Associació de Veïns Font d’en Fargues, comptant, val a dir-ho, amb el suport de les associacions de veïns dels barris abans esmentats.
Els carrers Montserrat de Casanovas, rambla del Carmel, passeig de Maragall, Amílcar, Llobet i Vall-llosera i el Parc del Guinardó marquen els límits geogràfics dels nostres objectius.
Malgrat que de forma aïllada ja fa temps es vénen duent a terme activitats dirigides a la defensa del nostre barri, que encara conserva el bell encís d’aquella originària colònia de periodistes, creiem necessari que per evitar la degradació urbana, per humanitzar la vida del nostre entorn, per corregir el dèficits en serveis públics que patim (transports urbans, assistència sanitària, escoles, instituts, llars d’avis, zones esportives, seguretat ciutadana, etc.), per tot això és imprescindible la participació de tots els veïns en la nova etapa de democràcia municipal, la incidència dels veïns en la gestió ciutadana pot ésser més potenciada.
Una vegada més, ens reiterem a demanar la vostra col·laboració i us encoratgem que hi participeu…
En el diari Tele/eXprés del 18 de juny de 1979 apareix la notícia de la presentació de la nova associació de veïns. Es va constituir el 3 de juliol de 1979 i van signar aquesta constitució els veïns José M. González Ramos, Reina Capdevila Solà, José L. Sánchez Ventura, Mercedes Mus Ripoll, Teresa Morros Canalda i Alícia Jiménez Martínez.
…
A partir de la dècada dels vuitanta l’associació de veïns va ser una entitat que va impulsar moltes iniciatives en favor del barri i dels seus veïns. Era com la continuació d’aquella Asociación de Propietarios e Industriales de Fargas, Mulassa y sus contornos, dels anys trenta. En aquell moment amb altres circumstàncies i necessitats, però amb el mateix esperit de fer barri.
Al final de l’any 1979 es va constituir la primera Junta: president, Daniel Faura Llimós; vicepresident, José Luís Sánchez; secretari, Juan Manuel Marco; comptador, Artur Pitarch i els vocals Francesc Albín, Reina Capdevila, M. Fernanda Jiménez, Jaume Bosch i Ignacio Alcon.
Primer de tot la Junta de l’Associació de Veïns va fer un repàs de les necessitats del barri en aquell moment i va donar com a prioritat d’actuació l’impuls per aconseguir que el transport públic arribés fins aquí dels. Van començar els primers contactes amb la Regidoria del Districte.
També es va acordar participar en l’organització de la Festa Major, per sant Antoni de Pàdua, el 13 de juny, juntament amb la Junta del Casal.La qüestió del transport públic va ser llargament debatuda entre els veïns. El març de 1980 l’Ajuntament ja havia aprovat l’arribada de l’autobús, però els veïns no es posaven d’acord amb el recorregut. Es va convocar una assemblea extraordinària per parlar del tema. Se’n van haver de fer dues. En la segona hi van assistir 364 persones (a la sala del teatre del Casal) i finalment es va passar a votar el següent: Estoy de acuerdo en que el barrio disponga de un servicio de autobús y que éste tenga el recorrido propuesto por la Compañía de Autobuses de Barcelona, amb l’opció de votar sí, no o abstenir-s’hi. Va guanyar el sí per amplia majoria.
El 3 de febrer de 1982 la prolongació de la línia 39 del carrer Camèlies fins a la rambla del Carmel es va fer efectiva; d’aquesta manera, el nostre barri va quedar comunicat amb el centre de la ciutat.
L’abril de 1980 la FAVB va proposar una divisió dels límits dels districtes i barris de la ciutat segons els límits d’influència de les associacions de veïns. Va ser una proposta que no es va dur a terme, però va ser la primera vegada que la Font d’en Fargues es va anomenar com a barri, a part de l’esment que en fa de forma puntual Carreras i Candi el 1916.
Durant aquells primers anys es van fer diverses actuacions urbanístiques en zones del nostre barri que feia molts anys que estaven oblidades: la placeta de la Palmera, les escales de la Davallada de Gallecs, les escales del passatge Pedrell, la renovació de l’enllumenat, etc.
El juny del 2000 va començar la reivindicació de can Fargas en saber que s’havia venut a l’empresa Unicompta. De seguida es van començar a posar en contacte amb el Districte. En el ple del Districte del juliol l’associació de veïns va llegir un manifest sobre la masia.
El maig de 2001 feia 22 anys que la Junta, amb la col·laboració de molts veïns, havia desenvolupat una tasca intensa en diverses actuacions al barri. Les persones que hi van passar van ser diverses, i totes hi van aportar la seva feina, però creiem que val la pena destacar que durant tots aquests 22 anys s’hi van estar Artur Pitarch, Carles Enric Lacorte i Juan Manuel Marco. Però era massa temps i calia una renovació de persones … a partir de l’assemblea de veïns d’aquell any va sortir una nova Junta … amb la idea d’avançar, renovar, però sempre conservant el millor que ens queda del passat.”
Ja en el segle XXI, l’Associació de Veïns Font d’en Fargues ha donat suport a la plataforma Salvem Can Fargas! per recuperar la masia per a ús públic i els jardins romàntics per al barri i la ciutat. Cada any celebràvem una festa a les portes de la Masia amb paradetes d’artesans i parlaments reivindicatius amb la presència de tots els grups parlamentaris municipals i destacats veïns del barri, com l’escriptor Màrius Serra. Finalment l’Ajuntament, un cop expropiada la propietat, s’ha ocupat de la rehabilitació de la masia, respectant el patrimoni arquitectònic (d’origen en la torre de defensa de final del segle XI ) i hi ha creat l’Escola Municipal de Música Can Fargues que funciona des del curs 2016-2017.
L’AVV també ha estat al darrera i ha donat suport a la Junta del Casal per a la municipalització de l’edifici del Casal i posterior rehabilitació per a ús del barri gestionat per l’Associació Casal Font d’en Fargues.Paral·lelament les diferents Juntes que han succeït a les primeres s’han ocupat de revisar els estatuts per actualitzar-los a la normativa vigent, de promoure la transparència dels comptes de la tresoreria de l’Associació i d’animar a la participació en diferents activitats entre les que es poden destacar:
A l’hivern, Cicle dels divendres musicals (des del 2001) per a tot tipus de música, a la primavera la Calçotada, a l’estiu organitzant amb col·laboració d’altres entitats la Festa Major (des del 1979, com a continuació de les que es celebraven els anys cinquanta), a la tardor els divendres culturals amb diferents temàtiques històriques o d’actualitat. També s’han popularitzat els dimecres del segle XXI per a temes específics de sostenibilitat i mobilitat i es participa freqüentment en la posta en marxa d’exposicions monogràfiques relacionades sovint amb temes que interessen al barri (patrimoni, història del bus 39, etc.) o amb activitats de la gent del barri (pintura, fotografia, cartells etc.). Per a totes aquestes activitats es compta sempre amb el funcionament en comissions i n’és part important la direcció del Casal que cedeix els espais per moltes de les activitats.
També s’ha tingut cura especial, des del 2006, en el tema de la comunicació, posant en funcionament el correu electrònic, la pàgina web (el 2018 se’n crea una de nova). S’ha donat molta importància a la comunicació amb els socis i el veïnat. El nombre d’associats ha anat variant en el temps, i d’un centenar a l’inici, s’ha passat en la millor època reivindicativa al voltant dels cinc-cents, mantenint-se estable posteriorment entorn dels dos-cents cinquanta socis (quasi un 3% de la població del barri que és d’unes 9.000 persones)
El 2013 s’ha reivindicat al Districte l’arranjament de la plaça de la Font d’en Fargues, juntament amb la Plataforma Cívica i Veïnal de la Font d’en Fargues i organitzant unes trobades festives anuals per donar a conèixer les nostres reivindicacions. S’hi han fet les primeres intervencions, però queda molt per fer, incloent la restauració del quiosc modernista.
Un altre dels espais reivindicats per l’Associació és el que es coneix com a Jungla (entre els carrers Alt de Pedrell i l’Arc de sant Martí). És un espai privat, sovint ocupat i restava pendent d’una herència.
L’Ajuntament ja ha començat els contactes amb els actuals propietaris per en un futur, si és possible, municipalitzar l’espai. L’hivern i primavera del 2018 els serveis municipals han iniciat la rehabilitació dels jardins de la masia per a ús públic.